Tecnologia i cultura

Aquestes imatges ironitzen sobre la gran repercussió que han tingut les tecnologies en el dia a dia. Ens intenta mostrar el missatge de que per culpa de les tecnologies, s'està perdent tota la cultura, totes les ganes per estudiar, llegir o aprendre,deixant aquests aspectes de banda i substituint-los per les videoconsoles, els telèfons mòbils...

Cal veure també la vessant positiva de la convivència de les tecnologies i la cultura. Les tecnologies mostren un seguit d'eines molt útils en la tasca de l'aprenentatge, facilitant en gran mesura aquest. Sempre ha hagut motius que distreuen de l'aprenentatge, no hem d'exagerar i dir que la tecnologia acabarà per augmentar el fracàs escolar o idiotitzarà a la humanitat.

Motors de cerca

Un motor de cerca o de recerca o bé cercador és un programa informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació emmagatzemada a un sistema informàtic com és una xarxa, Internet, o un ordinador personal. El motor de cerca permet demanar contingut que satisfaci un criteri determinat (típicament que contingui una paraula o frase donada) i retorna una llista de referències que compleixen aquest criteri. Els motors de cerca fan servir índexs actualitzats regularment a través d'un robot web per a operar ràpidament i eficient.
Alguns cercadors també extreuen dades disponibles a grups de notícies, grans bases de dades, o directoris oberts com el Projecte de Directori Obert (DMOZ).
Els directoris, en canvi, funcionen mitjançant llistes ordenades per editors humans, que classifiquen els enllaços per temes o categories.

Alguns exemples són google, yahoo o bing.

Què és la web 2.0?

El terme Web 2.0 s'associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d'informació, el disseny centrat en l'usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blogs. Un lloc web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc, enfront dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.

A la web 2.0, tothom pot participar. Això suposa un gran avanç. Exemples de web 2.0 són les xarxes socials com el Facebook, el Twitter o el Tuenti, les wikis, els fòrums...

La web 2.0 permet utilitzar la xarxa de noves formes molt innovadores. La web 2.0 permet que els usuaris de la xarxa obtinguin informació des d'una varietat de llocs simultàniament i puguin subministrarla en el seu propi lloc per tal d'aconseguir nous propòsits. Però no es un món per robar el treball als demés! En comptes d'això, la web 2.0 és un producte de codi obert que permet la connexió de dades.

Trobem altres exemples de la web 2.0. Aquí uns enllaços:

http://www.housingmaps.com/

 http://www2.meebo.com/

http://www.inetword.com
 

Esquema TAC

En aquest esquema veiem quatre eixos que corresponen a les 4 activitats que podem utilitzar amb les TAC de manera més o menys didàctica. Ajuden a l'aprenentatge creatiu...

Per un costat tenim el focus de disciplina, relacionat amb la recerca i creació d'informació. Trobem eines com materials de referència, els llibres 2.0 o les presentacions. Està en relació amb la interacció dirigida.

Per un altre la interacció oberta, relacionat amb la comunicació, on trobem les webs socials, els projectes col·laboratius. Està en contraposició de la interacció dirigida perque a la oberta estem parlant de relacions socials i a la dirigida es una interacció amb unes respostes tancades.

El focus en les competències es refereix a desenvolupar habilitats. Està en relació amb la interacció oberta.